Restaurant Mosaic, Cardedeu.

A la vila de Cardedeu i dona’n la benvinguda als viatgers del tren, trobem el restaurant Mosaic.

Aquesta no és la primera vegada que faig menja, però si la primera que ho explico al bloc.

Ja us avanço que m’agrada molt aquest restaurant, no tant sols pel menjar, si no per la decoració i l’ambient que es respira. No sé qui és el/la responsable de la decoració, però té molt bon gust i ha aconseguit crear un espai molt acollidor. A més alhora de dinar si puc escoltar una mica de jazz, la visita ja és rodona.

Restaurant Mosaic, Cardedeu

Sala menjador restaurant Mosaic

A la seva carta es pot llegir: Una cuina que desperta. És una cuina amb intenció, creativa, en evolució, que emociona i que transmet.

Avui us parlo del seu menú diari a 14,80€.

De primer, i com a novetat per mi, provo la Fritata. Després de investigar una mica, sé que és una truita d’origen italià, que se li poden afegir molts ingredients i que s’acostuma a finalitzar al forn. Com tot, cadascú fa la seva interpretació culinària i li dona el seu toc de gràcia. Aquesta estava farcida amb un paté de verdures i una salsa de tomàquet i alfàbrega. Per repetir tres cops.

Fritata, restaurant Mosaic

La Fritata del Mosaic de Cardedeu

De segon, vaig demanar-me un rissotto de bolets amb gorgonzola, tot i que va estar molt discutit amb l’ou poché amb puré de moniato, morcilla i oli d’alls tendres i pebre vermell. Però el meu colesterol bo va dir-me que això li donava avantatge al colesterol dolent, i per tant…un altre dia serà.  El rissotto al cap de 30 segons em va fer oblidar-ho tot.

Rissotto de Bolets, restaurant Mosaic Cardedeu

Rissotto de bolets amb gorgonzola

Postres! Un milfulls amb crema de plàtan i una base de xocolata desfeta. Correcte per arrodonir l’àpat.

Milfulls, restaurant Mosaic

Milfulls de plàtan

Estareu d’acord amb mi, que per menys de 15€ tot això i una copeta de vi, està molt bé. No?

Abans d’acabar afegir que per festes de Nadal, preparen menús i plats per emportar i així poder alliberar-te del marron de cuinar a casa. Tot preparat d’una manera molt pràctica i amb la mateixa qualitat que si te’ls mengessis al mateix restaurant. A casa ja ho hem fet els últims dos anys i tothom surt content.

Salut!

Restaurant Mosaic.
Sant Antoni, 26. Cardedeu.
http://grupmosaic.com/es/
Tel. 938 462 602

 

El Xarel·lo o la Pansa Blanca

Aquest no és el primer post dedicat exclusivament al vi, però són pocs els que podeu trobar al bloc. Avui començo aquest amb la intenció de que alhora que escric també em serveixi per aprendre més coses.

Pansa Blanca

Pansa Blanca del celler de Testuan.

El Xarel·lo és una varietat de raïm blanc. Diuen que el seu nom prové de la paraula italiana chiarello, que vol dir clarete. Però llavors a Itàlia també tenen aquesta varietat? Ve de Italia la varietat? (Primers dubtes).

Els seus grans són petits i compactes, de forma esfèrica, i la seva pell és gruixuda.

A Catalunya podem trobar-la principalment al Penedès, i a la DO Alella amb el nom de Pansa Blanca, però jo diria que quasi la podem trobar a qualsevol part del territori. A Mallorca també en tenen i allà li diuen Palop.

Si heu tastat vins de Xarel·lo de diferents zones, haureu vist que moltes vegades no assemblen entre si. El terreny, el clima, la mà de l’home, etc. són algunes de les coses que influeixen en el seu desenvolupament. En la següent imatge podeu veure – aproximadament – on cauen la DO Penedes i la DO Alella. Tot i estar relativament aprop geogràficament, la mateixa varietat pot donar resultats molt diferents.

Mapa DO

DO Penedès esquerra, DO Alella dreta.

El Xarel·lo cal recordar que també és una de les 3 varietats principals amb les que des de fa molts anys es fa el cava. També podem trobar caves 100% Xarel·lo o Pansa Blanca.

Per acabar us recomano que tasteu i compareu aquests dos , i si us ve de gust em digueu què us semblen.

http://www.alellavinicola.com/cat-vins/4-Blancs-34-Marfil_blanc_sec_2013.htm

http://www.mascandi.com/desig.php

Tu que em recomanes tastar?

Xatonada del Vendrell.

Xató

Xató. Foto de Infopenedes.com

El proper dia 1 de Febrer es celebra la xatonada del Vendrell, i aquest any tinc l’honor de formar part del jurat del concurs de mestres xatonaires.

L’ocasió m’ha fet voler documentar-me a fons sobre el plat i les seves variants i també conèixer la seva història.

A la viquipèdia trobo aquest fet tant interessant i que fins ara desconeixia:

“L’origen del xató és situat en el món del vi. Una vegada el vi estava a la punta i a punt de ser tastat, es procedia a aixetonar la bóta, una cerimònia cabdal en tot el procés que consistia a posar una petita aixeta (l’aixetó) que permetia que el vi sortís. Aquest moment marcava l’inici de la festa del vi nou, una celebració que anava acompanyada d’una menja composta per ingredients salats com el peix, que es trobaven a les cases dels pagesos, servida amb les fulles de la verdura de la temporada d’hivern i amanida amb una salsa especial. Aquesta menja ritual que acompanyava la cerimònia d’aixetonar la bóta de vi és doncs a l’origen de l’actual xató.”

Interessant, oi?

Us convido a llegir l’article sencer de la viquipèdia i a saber-ne més. El podeu trobar aquí.

I en aquest altre enllaç podeu trobar les diferents receptes de xató per cadascuna de les poblacions que reclamen la seva paternitat.

Jo ja tinc ganes de tastar-ne molts!

Salut!

Restaurant La Masia de l’Ametlla del Vallès.

Masia de l'Ametlla del Vallès

Masia de l’Ametlla del Vallès

Per acabar l’any us deixo una mini entrada de la visita a un dels clàssics del Vallès Oriental, La Masia de l’Ametlla del Vallès. Si home, allà on viu el molt estimat senyor Felix Millet. You know?

Ubica’t en una masia que data del segle XX aquest restaurant és concorregut per empresaris de la zona entre setmana i famílies el cap de setmana. Públic, normalment, molt fidel a la casa.

Com podeu veure a la foto, a més de ser un clàssic, la decoració també ho és.

Menjador principal del restaurant

Menjador principal del restaurant

La visita era per celebrar el sopar de Nadal dels amics “íntims”. Som 3.

Us presento els primers plats:

Saltejat de calamars i esparrecs amb olivada.

Saltejat de calamars i esparrecs amb olivada.

La Masia de l'Ametlla del Vallès

Cuetes de llagostí amb compota de tomàquet, favetes i oli de festucs.

 Masia de l'Ametlla del Vallès

Caneló…no vaig apuntar el nom….

Per segon tots tres el mateix, el plat estrella de la casa. El filet de vedella estil en Roca.

El fan al forn amb oli, sal i pebre, i al punt de cocció que es desitgi. Això sí, tots igual!

El porten a la taula sencer, i allà davant començar a tallar-lo en petits filets. Es un moment en el que es necessita pitet per no embrutar-te amb les babes. El resultat és aquest:

Filet de vedella estil en Roca

Filet de vedella estil en Roca. Poc fet!

Acompanyament del filet

Acompanyament del filet en Roca

I ho sento molt però la cosa no està per postres. Estem plens i fem una copeta de vi dolç per allargar la sobretaula.

Un lloc que recomano per un dinar de diumenge en familia i sobretot per menjar el famós filet en Roca.

Preu per cap amb vi (24€ ampolla), uns 45 – 55 €.

Heu vist! Curt i ràpid. Pim-pam.

Bon any 2015 a tots!

La Masia de l’Ametlla del Vallès
Passeig Torregassa, 77
L’Ametlla del Vallès.
http://www.lamasiadelametlla.com/ca

Ajo Negro, Granollers.

25/07 Actualització: Ajo Negro ha tancat les seves portes per sempre.

Consulteu Tripadvisor abans d’anar als llocs? Jo ho faig de tant en tant. Simplement per saber una mica més dels llocs abans de trepitjar-los. No obstant a les crítiques no els hi faig gaire cas, a no ser que tot sigui molt negatiu, però encara no ha arribat el dia.

Comento això per que divendres tenia un dinar per temes de feina i no sabíem on anar, i  al buscar restaurant a Granollers trobo a la primera posició “Ajo Negro”.  Mare de deu, porta quatre dies obert i ja està el primer? Alguna cosa deu fer bé, no? Doncs provem.

Coneixia el local perquè era on abans hi havia el restaurant Sant Miquel ( traslladat ara uns metres més amunt del carrer Corró ), i han agafat el relleu aquests nois amb ganes de fer una cuina que a Granollers és molt difícil de trobar. Plats basats en la cuina japonesa amb tocs mediterranis. El que es coneix com a cuina de fusió.

Presentacions i combinacions de sabors ben treballades.

Fan bona pinta eh!?? Doncs també us haig de dir que estaven molt bons. El fals niguiri de salmó ens va impressionar per la quantitat de sabors que tenia el plat, i a més es menjava amb cullera!

Els fideus també mereixen una gigaonada! Que bons.

Si haig de ficar una nota negativa a alguna cosa, li fico al local. Aquell local no és gaire adient per ser un restaurant, però entenc que començar un negoci no és fàcil, i pagar un bon local a Granollers – com d’altres ciutats – és molt…massa car. Però estic segur que aquests nois si continuen així aviat podràn fer el salt a un local més adient.

Tornaré aviat a gaudir amb més calma de la seva cuina i us n’explicaré els detalls de nou.

Ajo Negro
Carrer Corró, 39. Granollers.
Tel. 937 49 40 26
https://www.facebook.com/ajonegrogranollers/